Benvingut al meu blog de PATCHWORK! Vull compartir amb tu els meus treballs. Desitjo que t'agradin.


dissabte, 30 de juliol de 2011

Els pitets

Com tot treball en evolució, el cas del pitet no va ser una excepció. Vaig començar confeccionant els típics pitets amb tiretes per lligar darrere el coll. Més endavant, la meva germana em va suggerir que els pitets amb tancament de velcro li resultaven més pràctics.

Vaig combinar un patró usat i la tècnica de patchwork, és a dir, unir trossets de roba, fer petites bastes per embellir el treball i, en alguns casos, fins i tot s'hi fan aplicacions i brodats.

Alguns d'aquests pitets els he confeccionat amb retalls de roba que m'havien quedat d'altres treballs.  Si la roba és de qualitat i es pot aprofitar, al món del patchwork no es llença res. 
La part de darrere del pitet és de rus de tovallola. En alguns casos he utilitzat plàstic de confecció i també resulta pràctic.

* Pitets de quadres blaus: La roba de quadres del centre, havia estat un retall de cortina de cotó. Al centre hi vaig brodar la inicial de cadascuna de les nenes.



* Altres models: 




 Un bonic i útil complement per regalar.

Embolcalls de nadó

Els embolcalls són petites mantetes fetes amb roba de cotó i una mica encolxades per, com la pròpia paraula diu, embolcallar als més petits de la casa.
Se li pot donar també un ús com a petita manteta per al cotxe, per dur-la al cotxet per si es gira fred, per deixar la criatura damunt el sofà, a terra, com a cambiador d'urgència, etc....

Per confeccionar aquests embolcalls vaig utilitzar una combinació de robes de color rosats, verds, blaus, estampats amb floretes que són una monada. La part interior de l'embolcall és una roba de cotó fi de color rosat molt clar. A tot l'entorn de la manta hi vaig aplicar una punta en forma de cresteta de color rosat que és bastant antiga.

Aquí va una mostra dels dos embolcalls que vaig confeccionar i que, distribuïnt les robes amb un altre ordre, van quedar diferents l'un de l'altre. Què us semblen?








Papuuuuu... taaaaat!

dimecres, 27 de juliol de 2011

Bossa-sobre per a l'hospital

Aquestes bosses tipus "sobre" són molt senzilles de confeccionar ja que és una roba que es dobla en forma de sobre i que es pot tancar amb botonets o velcro.

Poden resultar pràctiques per anar a l'hospital a l'hora d'anar a donar llum. Per evitar maldecaps a pares i inferneres, alguns hospitals recomanen dur preparada una muda per a cada dia que el nadó serà a l'hospital.
Per això, la mida d'aquestes bosses-sobres és la justa per posa-hi el pijama, mitjonets i body de cada dia previst i així només cal entregar un sobret a les infermeres quan s'enduen el nadó a rentar i cambiar.

En aquest cas, per a les meves nebodetes bessones, vaig escollir unes robes de piqué estampades amb uns ocellets molt divertits de colors beige i blanc. Al capdavall de les vores hi vaig cosir una cinteta de "dent de rata" de color cru perquè es veiés més ben acabada. Hi vaig cosir un parell de botonets petits de fantasia per cordar-les però per resultar més pràctic s'hi pot posar velcro.





Bossetes "La meva roba"

Aquestes dues bossetes les vaig confeccionar per a la meva germana Aïda, dedicades a les meves nebodes per quan nasquéssin. Vaig pensar que aquest detall li resultaria útil i bonic.


Vaig fer-ne una brodada en color vermell i l'altra de color blau i vaig utilitzar robes de colors beige i cru que són els colors que a ella li agraden. Les bosses les vaig confeccionar amb les mateixes robes però combinades de manera diferent. 

Per als brodats vaig utilitzar el punt de palestrina que tant m'agrada per a les lletres. Per a la resta vaig utilitzar els punts de flor, d'espina, de cama, de fistó, de cadeneta, nus francès,... M'ho vaig passar pipa i el resultat li va agradar molt. 

   
                               









dijous, 21 de juliol de 2011

Gallines brodades

A la paradeta de l'Ausa Blanca de la Fira de Campdevànol de l'any passat vaig comprar el kit de les gallines per brodar. Consisteix en una roba de fil on hi ha estampades les gallines.
Es tracta de brodar-les utilitzant majoritàriament el punt de cama.
Són unes gallines molt divertides.

Un cop brodat vaig decidir que ho destinaria a confeccionar una bossa mitjana del pa, un parell de coixins per a les cadires plegables de la cuina i un drapet que tant em serveix per adornar la part frontal del forn com per escorre-plats. La qüestió és que, a més de fer bonic, resulti una labor d'utilitat !










La meva manta rosa

Aquesta manta és una de les primeres peces que vaig fer-me per a mi. La vaig confeccionar quasi tota de forma autodidacta. Vaig anar traient idees i fixant-me en altres labors i el resultat em va satisfer moltíssim.

A la part central hi vaig posar un quadrat d'una roba rosada amb flors i al voltant hi vaig fer un Log Cabin de dues robes de la mateixa col-lecció (en blanc i verd).

Hi vaig afegir una bainica-entredó de confecció i seguidament vaig utilitzar el "Jelly Roll" per a la resta de la manta, a la que vaig donar forma rectangular. Al capdavall hi vaig cosir una cinteta de color granate perquè quedés més ben acabada.

Entremig hi vaig afegir una buata bastant gruixuda perquè la manta resultés ben calentona i la vaig encolxar en alguns punts amb uns botonets molt petits de diferents colors.

La meva manta rosa la utilitzo moltíssim. Està feta de colors suaus que conviden al descans. Hem compartit un munt de migdiades i de nits fresques. Potser per tot això m'agrada tant i li tinc tanta estima.  


És tan agradable!




Part central de la manta





La manta acabada





En un cap de setmana la vaig tenir pràcticament a punt d'encolxar.
Això sí: va ser un no parar!

dimecres, 20 de juliol de 2011

El Davantal de la M.Teresa

Aquest davantal el vaig confeccionar per a la meva amiga Maria Teresa el passat Nadal 2010, a la que li agrada molt la cuina.

El davantal és molt sofert, de quadres vermells i blancs, i el vaig adquirir a l'Ausa Blanca de Vic.
A la part central hi vaig fer unes aplicacions de pots de conserva, combinant robes adients, cintes de clolors i alguna punteta antiga per donar-hi un toc més personal.
Al capdavall del davantal hi vaig brodar "Ma Cuisine"amb Punt de Palestrina.

Estovalla de tires de colors

El primer joc de taula que vaig cosir va ser també el meu primer encàrrec.

La meva germana Aïda em va fer confiança i em va demanar que li confeccionés a mida aquesta estovalla.

La part central és un requadre de lli de textura rústica i resistent. A tot el voltant hi vaig anar cosint les tires de colors que ja vénen tallades en un kit de "Jelly Roll".

El que em va portar més feina va ser la distribució dels colors de manera que es veiessin en harmonia.

L'estovalla està encolxada a mà amb una embasta i per tant queda flonja, donant molta sensació de caliu, molt adient per casa seva.

La part del darrere és d'una roba de fil molt primeta de color beige.














Valoreu-la vosaltres mateixos.

La Manta d'en Víctor

Es tracta d'una manta de butaca de mida mitjana. La part central està confeccionada amb un kit de quadrets de robes japoneses que ja venien tallades a mida en tons de marró, gris i beige. Vaig pensar que seria molt adient per dedicar-la al meu marit.

Al voltant dels quadres hi vaig aplicar una discreta punta blanca molt antiga que em serviria per trencar el to dels quadrets de color amb la roba del voltan. Al costat d'aquesta hi vaig afegir una roba japonesa fosca de quadres.

L'encolxat és molt senzill: A cada punta de cada requadre hi vaig fer unes creuetes i les vaig rematar al darrere amb un nuset de cues llargues. D'aquesta manera m'assegurava que quedés ben encolxada i per la part de darrere quedés rematada com els antics matalassos. 



És una manteta tan tova i agradable!

Bosses i Bossetes

Heus aquí una mostra més àmplia de BOSSES i BOSSETES. En aquest apartat aniré publicant les bosses de roba que he anat confeccionant. Tenen infinitat d'utilitats!


* Bossetes dels Ratolins: La mida és ideal per dur el berenar dels més petits. Vaig escollir dues robes amb tons vermells: ratlles i floretes. Per fer-les diferents però que alhora quedessin de conjunt, vaig confeccionar-les invertint-ne la distribució de les robes.











* Bosseta "Lait": Aquesta bosseta és de la mida del biberó de llet de les meves nebodetes. Estreta i llarga. Va ser un encàrrec molt especial!


* Bosses de Pa i Berenar: Tres estils ben diferents per a la família de la meva cosina Anna: la del Pa per a ella, la del Pirata per a en Marc i la de la nina"Sun Bonnet"per a la Laura.



* Bossa esmorzar "Raquel": Aquesta és la bosseta que utilitzo a diari per a dur l'esmorzar a la feina. La mida és exacta per a una barreta gallega.
Amb uns retalls de roba que em van quedar vaig fer-ne un drapet per col-locar damunt la cafetera.




* Bossa de les gallines: Forma part d'un conjunt que vaig brodar amb punt de cama o punt de tija. Els 4 dibuixos de gallines ja estaven impresos al kit, que vaig adquirir a l'Ausa Blanca a la fira de patchwork de Campdevànol. M'ho vaig passar molt bé brodant la roba de fil i posteriorment vaig utilitzar-ho per confeccionar la bossa.




* Bosses "La meva roba": Les vaig confeccionar per a la meva germana Aïda pensant que li serien d'utilitat per quan nasquéssin les seves bessonetes.




De bosses i bossetes n'hi ha per triar i remenar. Pot ser un bonic i pràctic regal.

dilluns, 18 de juliol de 2011

El Coixí d'en Vol

En Vol és un gosset de raça bretó espanyol. Es passa moltíssimes hores dormint al seu coixí.

Així doncs, li vaig confeccionar un coixí gran, còmode i fet de roba de tapisseria perquè fos ben resistent. No seria el primer coixí que "es menja" i això que és molt pacífic i obedient!

Perquè resultés pràctic a l'hora de rentar-lo, vaig fer-li una coixinera a mida. Hi vaig aplicar el dibuix d'un conillet amb robes reciclades de cortina, de llençol i de petits retalls per fer els acabats.






A veure quant de temps li durarà!

El Coixí d'en Salvador

En Salvador és un magnífic sastre, amant de l'òpera i bon amic de la família. Per a ell, la mare i jo vam treballar juntes per elaborar aquest coixí.

La mare va brodar la part central del coixí (i la més difícil), utilitzant la tècnica del brodat amb cintes que formen la inicial "S" de Salvatore!

Per a la confecció vam escollir un combinat de robes de color marró amb una ralleta molt fina i a la part més exterior un marró més fosc amb unes petites flors de color negre.




... i qui diu que el Patchwork només agrada a les senyores?